Qualsevol aventura en aquesta ciutat pot iniciar-se de la manera menys esperada, per exemple, pujant a un "bochito". Els "bochitos" són uns taxis del Real Betis Balonpié que conecten aquesta ciutat trepidant com si fossin conexions neuronals blanques i verdes. Per tornar a casa de matinada, de vegades, és l'única opció.
L'Ernesto, el nostre taxista, després d'un no gaire llarg regateig accedeix a un preu més o menys raonable, concluint la negociació amb un "ni tuyo ni mío". Enfilant ja Insurgentes, una avinguda de més de 30 km de llargària, cada dos o tres carrers, l'Ernesto insisteix en parar per comprar unes birres i seguir el camí. Després d'observar que el seu pla festiu no és del tot secundat, inicia un monòleg. L'Ernesto explica que té 32 anys, dona i filla, a les quals estima molt i per les que treballava, ja que ambdues estudien, unes catorze hores al dia per guanyar uns 700 baros. Quan ja ha acabat amb la qüestió familiar, l'Ernesto seu més recte i comenca a parlar amb un altre to, més apassionat, subratllant i matitsant les seves paraules amb gests. Parla d'una "chavita" d'uns setze anys, a la qual ha de veure un cop per setmana, com a mínim. Amb aquesta noia es troba -diu- per xerrar amb ella, per conéixer-la, per saber del seu món, el que pensa, al que aspira a la vida, però res més, res de sexe (recalca). Diu que el fet d'enraonar amb ella, d'apropar-se a una altre vida, és el que li fa seguir treballant al "bochito" dia rera dia.
L'Ernesto, el nostre taxista, després d'un no gaire llarg regateig accedeix a un preu més o menys raonable, concluint la negociació amb un "ni tuyo ni mío". Enfilant ja Insurgentes, una avinguda de més de 30 km de llargària, cada dos o tres carrers, l'Ernesto insisteix en parar per comprar unes birres i seguir el camí. Després d'observar que el seu pla festiu no és del tot secundat, inicia un monòleg. L'Ernesto explica que té 32 anys, dona i filla, a les quals estima molt i per les que treballava, ja que ambdues estudien, unes catorze hores al dia per guanyar uns 700 baros. Quan ja ha acabat amb la qüestió familiar, l'Ernesto seu més recte i comenca a parlar amb un altre to, més apassionat, subratllant i matitsant les seves paraules amb gests. Parla d'una "chavita" d'uns setze anys, a la qual ha de veure un cop per setmana, com a mínim. Amb aquesta noia es troba -diu- per xerrar amb ella, per conéixer-la, per saber del seu món, el que pensa, al que aspira a la vida, però res més, res de sexe (recalca). Diu que el fet d'enraonar amb ella, d'apropar-se a una altre vida, és el que li fa seguir treballant al "bochito" dia rera dia.